Amígdala: una estructura cerebral encarregada del processament i emmagatzematge de les respostes emocionals.
Anhedonia: es defineix com la incapacitat per experimentar plaer o gaudir de coses agradables, i pèrdua d’interès i satisfacció en activitats que se solien gaudir. És un símptoma molt comú de la depressió.
Antagonista: component químic capaç de disminuir l’activitat d’un altre.
Biaix de selecció: el biaix de selecció passa quan hi ha diferències importants entre els grups seleccionats (o la informació recol·lectada) i, per tant, els participants de l’experiment no representen la població estudiada.
Craving o desitjos compulsius: desig intens o urgent de consumir una droga o realitzar un comportament obsessiu.
Depressió resistent al tractament: generalment descrit com a pacient diagnosticat amb depressió el qual ha provat almenys dos tractaments sense experimentar cap millora.
Diferències individuals: àrea d’estudi en psicologia que investiga per què les persones són diferents les unes de les altres, per exemple en personalitat, motivació, intel·ligència, etc.
Doble-cec: un assaig clínic doble-cec és un assaig randomitzat en què ni l’investigador ni el participant sap quina intervenció o tractament rebrà.
Efecte sostre: a la investigació, l’efecte sostre és quan hi ha un límit superior d’una enquesta o prova, i un gran percentatge dels participants puntuen al voltant d’aquest límit. Hi ha també el contrari, l’efecte sòl.
Escorça prefrontal: regió del lòbul frontal del cervell associada a processos cognitius complexos com la presa de decisions. És la darrera regió a desenvolupar-se completament, al final de l’adolescència.
Esketamina o S-ketamina: fàrmac modificat de la ketamina per ser administrat intranasalment. El seu ús més comú és per al tractament de la depressió, però l’evidència apunta cap a una efectivitat més gran de la ketamina.
Etiologia: l’etiologia és la causa o les causes d’una malaltia.
Factor neurotròfic derivat del cervell (FNDC): una proteïna formada al cervell altament vinculada al desenvolupament del cervell, la plasticitat i el manteniment i sanejament de les neurones.
Glutamat: un amino àcid, substrat de síntesi de proteïnes. També és el neurotransmissor excitador més abundant al cervell, implicat en sistemes motors i cognitius, a més de la plasticitat sinàptica.
Habènula: una estructura cerebral que es troba al diencèfal. En el tractament del dolor crònic i depressió, està molt vinculada a la regulació de la resposta emocional.
Ketamina: analgèsic amb propietats dissociatives. La seva rapidesa d’actuació en el tractament de la depressió, la ideació suïcida i altres trastorns ha despertat un interès profund en la investigació del seu potencial mèdic i terapèutic.
Ideació suïcida: els pensaments i planificació sobre el suïcidi.
Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina (ISRS): tipus de medicament antidepressiu, actualment el més receptat per a la depressió. Funciona inhibint la recaptació de la serotonina a les neurones, perquè ella estigui més disponible al cervell.
Isòmer: els isòmers tenen la mateixa fórmula química però amb una disposició diferent dels àtoms dins de les molècules, podent així canviar propietats físiques i químiques.
MDMA, 3,4-metilendioximetanfetamina: un compost descobert el 1912 per Antön Kolisch freqüentment usat de manera recreativa però amb potencial medicinal i terapèutic en estudi, especialment per al TEPT.
Meta-anàlisi: es tria una pregunta concreta a respondre i es realitza una investigació exhaustiva sobre els estudis publicats sobre el tema, sintetitzant, analitzant i valorant els resultats obtinguts a través de diversos mètodes estadístics.
Midazolam: benzodiazepina usat com a ansiolític o per al dolor.
Neuroplasticitat: el potencial del sistema nerviós per eliminar i crear connexions nervioses en resposta a informació nova.
Neurotransmissor: missatgers químics que transporten, impulsen i equilibren els senyals entre les neurones i altres cèl·lules del cos.
Perspectiva de gènere: la perspectiva de gènere és una eina conceptual que ens permet qüestionar i valorar diferències entre homes i dones, tot considerant factors socials i culturals a més de biològics.
Placebo: l’efecte placebo fa referència a una millora en simptomatologia a través de la creença que estan rebent un medicament actiu. Generalment, és una substància sense activitat farmacològica (com una solució salina). Els placebos se solen fer servir en assaigs clínics per avaluar l’efectivitat d’un medicament.
Psicoeducació: a través de la psicoeducació se li proporciona al pacient i a la família informació sobre la seva malaltia, el tractament i el pronòstic, basant-se en evidència científica i personalitzant la informació al cas concret.
Randomitzat (aleatoritzat): estudi on els participants es divideixen a l’atzar en grups d’intervenció o tractament. Això permet grups més equilibrats per així evitar biaixos com el biaix de selecció.
Receptors neuronals: són canals que s’obren o es tanquen en resposta a la unió d’un missatger químic – generalment a un d’específic.
Resiliència: capacitat d’una persona per superar les circumstàncies traumàtiques.
Revisió sistemàtica: les revisions sistemàtiques recopilen informació publicada sobre un tema concret i proporciona un resum sobre l’evidència actual. Quan és una revisió quantitativa (la qual empra l’estadística), també se’l coneix com a metaanàlisi.
Serotonina: neurotransmissor relacionat amb el control d’emocions i l’estat d’ànim.
Sinaptogènesi: la formació de sinapsi, és a dir, connexions cerebrals entre neurones o altres cèl·lules del sistema nerviós.
Sistema límbic: conjunt d’estructures cerebrals, evolutivament de les parts més antigues del cervell, que es coneix pel seu rol a la memòria, emocions i aprenentatge, entre altres coses.
Sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic: el sistema nerviós simpàtic s’encarrega de regular les respostes corporals d’activació mentre que el parasimpàtic vagal és responsable de tornar a l’estat d’equilibri després de l’activació del sistema simpàtic.
Teràpia conductual: les teràpies conductuals, com la teràpia cognitivoconductual, intenta reemplaçar pensaments i conductes negatives per positives.
Trastorn comòrbid: quan dos o més trastorns o malalties ocorren en la mateixa persona.
Trastorn d’ansietat generalitzada: trastorn caracteritzat per una preocupació excessiva, incontrolable i irracional.
