Què és el dolor crònic i per què passa?
El dolor crònic, descrit generalment com a dolor que perdura durant més de tres mesos, és una de les majors causes de discapacitat a Europa i al món sencer. Només a Espanya, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que un 32% de la població pateix algun tipus de dolor i un 11% pateixen dolor crònic. Això implica una afectació tant física com mental al dia a dia de la persona, repercutint greument en la seva qualitat de vida.
Hi ha molts tipus de dolor crònic. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest es pot classificar en set categories:
- El dolor crònic primari, que inclou alteracions funcionals o psicològiques d’origen multifactorial, no causades per cap malaltia subjacent.
- El dolor crònic per càncer, que com el seu nom indica és causat per la malaltia i pel tractament respectiu.
- El dolor crònic postquirúrgic o posttraumàtic, un dolor per lesió o procediment quirúrgic que persisteix després del període de curació.
- El dolor crònic neuropàtic, causat per una lesió o malaltia del sistema nerviós.
- El dolor crònic orofacial i cefalea, causat per lesions de boca i/o cara i per mal de cap.
- El dolor visceral crònic, dolor d’òrgans interns.
- El dolor crònic musculoesquelètic, que sorgeix dels ossos, articulacions, músculs, columna vertebral, tendons o teixits tous.
Tot i que aquestes classificacions ajuden a distingir certs tipus de dolor, és important saber que no són categories excloents, és a dir, hi pot haver un diagnòstic que càpiga en diverses categories. Una de les dificultats més grans amb el dolor crònic, però, és el camí mateix cap a aquest diagnòstic, ja que moltes vegades els professionals de la medicina no poden detectar una causa específica del dolor. Això pot significar un procés complex tant físicament com mentalment, durant el qual el pacient molt habitualment se sent invalidat i estigmatitzat. Afortunadament, durant les darreres dècades, el nostre coneixement sobre el dolor ha augmentat significativament, amb professionals més ben formats i informats sobre la seva etiologia i detecció.
Addicionalment, encara que també hi ha hagut grans avenços en el tractament del dolor crònic, aquest és encara un procés extremadament complicat. Certes condicions poden ser millorades per antiinflamatoris senzills com l’ibuprofèn (lesions de coll, torçades, etc.). No obstant, aquests medicaments tenen un “efecte sostre”, és a dir, un límit de quant dolor poden controlar. Per a dolors més intensos, també es recepten els opioides, però el risc d’addicció i efectes adversos són molt més grans amb aquest tipus de medicaments. Entre els medicaments més habitualment receptats per al dolor crònic hi trobem els antidepressius, com els ISRS i d’altres. És important recalca-ho, ja que es sol entendre el el dolor com una cosa purament física. L’evidència, però, apunta cap a un concepte del dolor molt més complex, amb un gran impacte dels factors psicològics i socials. Això implica que el tractament del dolor també ha de ser multidisciplinari, amb intervencions combinades que inclouen exercici i fisioteràpia, fàrmacs, dieta i teràpia psicològica.
Durant aquests darrers anys, s’han publicat un nombre exponencial d’estudis sobre l’ús de la ketamina per al tractament del dolor crònic. A causa del seu ús en la medicina com a anestèsic general, és un medicament per al qual hi ha àmplia evidència sobre el seu ús segur, a més de tenir un risc addictiu menor que altres medicaments com els opioides. Els seus possibles efectes secundaris també són mínims i no solen perdurar i les nàusees i vòmits són els més vistos (poc freqüents), igual que en l’ús de la ketamina per a la depressió.
L’evidència
Hi ha moltes publicacions sobre l’ús de la ketamina per al dolor crònic. Un estudi publicat el 2019 per Orhuru i col·laboradors, va fer una revisió sistemàtica i metaanàlisi d’estudis investigant l’eficàcia de la ketamina intravenosa en la reducció del dolor crònic, comparat amb placebo. Aquests estudis incloïen una gran varietat d’etiologies de dolor, com ara dolor neuropàtic, dolor per càncer i dolor nociceptiu (causat per lesió de teixit extern o intern). Van incloure un total de set estudis en què els pacients patien de dolor moderat a agut. Van trobar una reducció significativa del dolor fins quatre setmanes després del tractament inicial. Aquesta reducció es va trobar igual en tots els tipus de dolor estudiats.
Un altre estudi per Zhao i col·laboradors (2018) va investigar l’impacte de la ketamina en el tractament de la síndrome de dolor regional complex. És una síndrome poc compresa que sol passar després d’una lesió o cirurgia, causant un dolor crònic desproporcionat a la lesió. En aquesta metaanàlisi, els investigadors trobaren una reducció important del dolor que es mantingué fins a tres mesos després del tractament inicial. Aquests resultats són molt prometedors per al futur del tractament del dolor crònic, i indiquen un gran potencial de la ketamina per tractar diferents tipus de dolor.
Com hem esmentat abans, la millor manera de fer front al dolor crònic és amb un tractament multidisciplinari. La ketamina ofereix un alleugeriment significatiu i vital que, en produir una millora en la simptomatologia del dolor, permet al pacient fer ús de tècniques terapèutiques com el mindfulness i la respiració profunda. També hi ha moltes noves línies de recerca sorgint cada dia, com ara a través de l’ús de la tecnologia. La realitat virtual ja ha estat emprada en molts centres per oferir diversos tractaments, com ara meditacions guiades i sessions de psicoeducació. En un problema tan incapacitant com el dolor crònic, és fonamental seguir amb aquestes línies de recerca per continuar avançant en aquest camp i oferir tractaments cada cop més eficaços i personalitzats.
