La música ha estat una constant en l’ús dels psicodèlics des de fa segles i ha demostrat ser un component clau per maximitzar els efectes terapèutics d’aquestes substàncies (Kaelen et al., 2015; O’Callaghan et al., 2020). Representa una forma eficaç d’evocar emocions (Kaelen et al., 2015) i dona suport als participants de manera no verbal, guiant i intensificant les seves experiències (Grof, 1980, citat a Kaelen et al., 2018). Alguns estudis han mostrat que els psicodèlics augmenten la capacitat de resposta emocional i psicològica a la música (Barrett et al., 2018). No obstant això, el seu estudi és particularment complex a causa de les seves facetes subjectives, i encara es coneix poc sobre els mecanismes del seu impacte en el cervell i les propietats que fan que la música sigui tan crucial en una sessió.
El model de sessions “clàssic” entre els professionals que treballen amb teràpia assistida amb psicodèlics requereix que els pacients es reclinin en un sofà o llit, enfocant-se a dins mentre escolten una llista de reproducció musical dissenyada especialment per a l’experiència (Kaelen, 2018).
La música és excepcionalment important per brindar als participants un accés profund als seus mons interiors, donar suport a l’expressió d’emocions intenses i facilitar experiències transformadores, que es caracteritzen per una sensació d’unitat, transcendència i significat profund (O’Callaghan et al., 2020). Combinada amb psicodèlics, la música ajuda a alliberar els controls habituals, convidant-nos a rendir-nos i accedir a la ment inconscient. Això ofereix un gran potencial en les experiències terapèutiques, permetent un alleujament de conflictes emocionals que difícilment podrien assolir-se per mitjans exclusivament verbals (Lindegaard, 2023).
Com la música intensifica la capacitat de resposta emocional
Les investigacions mostren que l’ús de psicodèlics pot fer que la música es percebi com més emocional, transformant-la d’un simple fons en un agent actiu en teràpia (Kaelen et al., 2018). En un estudi de Kaelen et al. (2015) també es va reportar que l’LSD intensifica l’impacte emocional de la música, augmentant significativament l’obertura dels pacients als missatges emocionals que aquesta transmet, cosa que permet connectar amb emocions o sensacions típicament inaccessibles per a ells.
La música pot, per tant, liderar el procés terapèutic posant les emocions i els records profundament arrelats a l’abast de la mà, de vegades marcant un abans i un després en la teràpia.
Aquesta capacitat de la música per evocar una “excitació emocional”, juntament amb el canvi en els mecanismes cerebrals per a la regulació emocional (un efecte comú dels psicodèlics), permet als pacients experimentar i processar emocions amb una intensitat que normalment no s’assoleix en un entorn terapèutic estàndard.
Aquest estat d’amplificació emocional pot permetre la resolució de traumes, dols o ansietats, i fins i tot pot desencadenar experiències místiques o cims, moments que sovint es consideren els més terapèuticament significatius durant les sessions psicodèliques (Kaelen et al., 2015).
Selecció de música
És important assenyalar que la selecció de la música juga un paper crucial en la configuració de l’experiència terapèutica. La música influeix en les emocions humanes i, al seu torn, els pacients poden fer les seves eleccions musicals en funció de les seves emocions (Swaminathan & Schellenberg, 2015, citat a O’Callaghan et al., 2020) o fins i tot experimentar sinestèsia, on poden “veure” sons o “sentir” la música (O’Callaghan et al., 2020). Per això, els terapeutes han de fer seleccions conscients sobre les llistes de reproducció musicals, adequant-les a les intencions terapèutiques i a l’experiència emocional particular del pacient.
Neurociència de la música i els psicodèlics
En l’àmbit neurològic, els psicodèlics i la música activen regions cerebrals similars, associades amb la recompensa, l’emoció i la memòria. S’ha demostrat que els psicodèlics, com l’LSD, modulen la percepció auditiva, fent que la música soni més vívida i emocionalment significativa (Barrett et al., 2018). La combinació de la música amb un cervell alterat per psicodèlics potencia les imatges mentals, el processament emocional i el significat personal de la música, cosa que pot facilitar moments de comprensió profunda i sanació.
Finalment, és mitjançant la integració de la música en les sessions de teràpia psicodèlica que els terapeutes poden millorar significativament la profunditat emocional i el poder transformador d’aquests tractaments. La música no és només una addició a la teràpia, sinó un dels instruments principals i un component central en el procés de curació.
Per aquesta raó, a Clínica Synaptica valorem molt l’ús de la música en sessió. Disposem d’una varietat de playlists amb personalitats i tonalitats diferents, dissenyades per el nostre equip clínic. Aquestes alhora poden ser modificades per personalitzar-les al procés de cada pacient, convertint la música en una eina de gran valor com a potenciador terapèutic. Un cop hagueu coneixement de com són les sessions i l’experiència amb la ketamina, també convidem a portar playlists de propi disseny a les sessions, ja que la creació i ús de música de selecció personal també pot ser rellevant per al procés terapèutic. Sense cap dubte, la música és una variable a la qual prestar atenció a la psicoteràpia assistida amb ketamina i altres psicodèlics.
Referencies
Barrett, F. S., Preller, K. H., & Kaelen, M. (2018). Psychedelics and music: neuroscience and therapeutic implications. International Review of Psychiatry, 1–13. doi:10.1080/09540261.2018.1484342
O’Callaghan, C., Hubik, D. J., Dwyer, J., Williams, M., & Ross, M. (2020). Experience of Music Used With Psychedelic Therapy: A Rapid Review and Implications. Journal of Music Therapy. doi:10.1093/jmt/thaa006
Kaelen, M., Barrett, F. S., Roseman, L., Lorenz, R., Family, N., Bolstridge, M., … Carhart-Harris, R. L. (2015). LSD enhances the emotional response to music. Psychopharmacology, 232(19), 3607–3614. doi:10.1007/s00213-015-4014-y
Kaelen, M., Giribaldi, B., Raine, J., Timmermann, C., Di Giovanni, G., Rodriguez, N., & Carhart-Harris, R. (2018). The hidden therapist: Evidence for a central role of music in psychedelic therapy. Psychopharmacology, 235(2), 505–519. https://doi.org/10.1007/s00213-017-4820-5
Lindegaard T. (2023). Do Psychedelics Facilitate Emergence of Unconscious Psychological Processes?. Psychodynamic psychiatry, 51(3), 270–286. https://doi.org/10.1521/pdps.2023.51.3.270
